Una alumna de Cicle Superior, l'Helena Teixidó, va realitzar una exposició excel.lent davant els companys/es de l'escola sobre un ofici realment molt antic relacionat amb les plantes remeieres, el de les trementinaires. Ens va proporcionar moltíssima informació que a continuació us adjuntem. Volem agrair-li el seu gran esforç en aquesta tasca, també per tot allò que, gràcies a la seva exposició, hem pogut aprendre:
LES TREMENTINAIRES
EN QUÈ CONSISTIA AQUEST OFICI?
Consistia a preparar remeis casolans amb herbes i flors per vendre’ls per a tot Catalunya dos cops l’any.
Les trementinaires marxaven de casa una o dues vegades a l'any, el temps que passaven a fora podia variar, hi havia viatges que duraven pocs dies, una setmana o menys, i també, n'hi havia que podien arribar a durar fins i tot dos o tres mesos; en aquests, les trementinaires havien de recórrer llargues extensions, moltíssim quilòmetres a peu, marxaven de casa (alguns dels pobles de la Vall de la Vansa), fins arribar-se a les esplanades de l'interior català, o fins i tot a les zones costeres de l'Alt i Baix Empordà o altres àrees, depenent de la ruta seguida, ja que, a part d'anar a vendre, sempre feia il·lusió anar a veure el mar i remullar-se les cames, eren envejades per alguns dels pobles que no havien gaudit de la sensació de veure i tocar l'aigua del mar, ja que els hi quedava molt lluny).
A la primera sortida de l'any, marxaven per l'època de la matança del porc i tornaven més o menys pels voltants de Setmana Santa; mentre que en el segon viatge de l'any, marxaven per Tots Sants o bé a mitjos d'Octubre, i finalment tornaven a casa per festes de Nadal.
Per sort, les trementinaires sempre tenien una acompanyant, una aprenent que era una noia jove que aprenia l’ofici. Anaven Juntes les dones més grans i les joves.
A l’hivern marxaven a vendre els seus productes perquè al seu poble ja hi havia neu i no podien agafar més plantes. Durant la primavera i l’estiu es dedicaven a recol·lectar les herbes i les plantes fer assecar-les i després utilitzar. També durant aquesta època feien la majoria dels seus remeis.
La feina de les tremenatinaires era :
1. -La recol·lecció de les plantes.
2. -L’elaboració i preparació dels remeis (segons amb els que comercialitzessin, ja que no totes ho feien amb els mateixos.),
3. -Viatjar per altres zones catalanes buscant possibles compradors dels seus remeis i herbes.
4. -I comprar altres herbes que necessitaven i no les tenien per allà on vivien.
Era un ofici de dones perquè quan arribava l’hivern al Pirineu, els homes i les dones i anaven a treballar de jornalers, carboners i les dones se n’ anaven a treballar de dides (son cangurs de nens/es)i de minyones a les ciutats. Però un dia aquestes dones van decidir quedar-se a la vall i fer remeis per a vendre.
Aquestes dones no havien anat a escola, però sabien molt sobre les plantes del seu voltant perquè les seves mares i àvies els hi havia explicat. Encara que la majoria d'elles fossin analfabetes, tenien les idees molt clares, tant amb els remeis necessaris i adequats per a cada malaltia, com les formes de tractar a la gent, explicar-se...
Aquest ofici va començar a mitjans del segle XIX .Tenien de clients:els pagesos rics i els metges que receptaven aquests remeis als pacients.
Els hi agradava trobar-se amb la gent per això anaven de casa en casa
La paraula trementinaire prové de a trementina és un preparat a base de resina o d'extracte de terebint (dit també arbre de trementina) que té propietats curatives. Com que la trementina era el seu xarop més conegut la gent els hi deia les trementinaires.
Les trementinaires es localitzaven en el Pirineu català per què hi havia moltes herbes que per la resta del territori de Catalunya no les trobaven. El poble més conegut on hi havia les trementinaires és Tuixent que es troba a la comarca de l’ Alt Urgell. A més, si visiteu Tuixent hi ha el Museu de les Trementinaires.
Alguns dels remeis que preparaven les trementinaires per curar a la gent:
Nom del ungüent | Indicat per aquestes malalties |
Oli d'avet | Les seves aplicacions són per guarir malalties pulmonars i dels ronyons. |
Pega negra | Pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació. |
Oli de ginebró | Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar. |
Oli del tífus | Oli composat per gran quantitat d'ingredients, molt sol·licitat durant els diferents brots de l'epidèmia. |
Orella d'ós | La seva aigua és bona tant per les morenes com per guarir la tos més rebeca i el constipat. |
Corona de rei | És una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar. |
Te de roca | És una infusió estomacal i lleugerament purgant. |
Salsufragi | La seva infusió la recomanaven pel mal de pedra dels ronyons. |
Escabiosa | Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió. És sudorífera. |
Sàlvia | Guareix totes les malalties, clarifica la sang i és vulnerària. |
Hisop | Diu la dita que: dues cullerades de flor d'hisop "tornen la mare a puesto i la filla a lloc". |
"Tabaco negro" | Les trementinaires elaboraven aquest remei que guaria el "garrotillo", o el que coneixem per diftèria i el tifus. |
Serpildó | La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la "tos ferina". |
Utilitzaven les eines: fogons, ansats, estris, per remenar els remeis,pots pels ungüents, ampolles pels líquids mà de morter,morter, cabàs, alambí( per destil·lar herbes ,flors,..)
La unitat de mesura que utilitzaven les tremenitaires eren les unça, ara es mesura per kg.
1 Unça = 33.3 grams
12 Unces = 400 grams = 1 lliura
20 Unces = 1 Kg. = 2,5 lliures
Alt Urgell:
Cuina de les trementinaires: per eixugar les seves cures ho posaven en unes coixineres especials.
QUINES PRIMERES MATÈRIES UTILITZAVEN?
Del bosc, marges, remeis,on hi havia:plantes ,herbes ,aromàtiques,bolets resina de algun ,arbre (pi roig).