martes, 26 de abril de 2011

Una altra alumna de Cicle Superior, en aquest cas la Saffron Franco, és l'autora d'un poema realment molt original sobre aquest mateix ofici del qual parlàvem, el de les trementinaires. Volem donar-li les gràcies i esperem que us agradi!:

TREMENTINAIRE


Ser  trementinaire  m’agradaria.
Collir flors cada dia,
viatjar pel sud i pel nord
 tot venent xarop.
Les meves avies m’han ensenyat
totes les plantes que viuen al prat.
Ara conec totes les seves propietats
per preparar els remeis per curar els mals.
El meu remei preferit  és la trementina
que el venc fins i tot a Santa Cristina.


                                  Saffron Franco
Una alumna de Cicle Superior, l'Helena Teixidó, va realitzar una exposició excel.lent davant els companys/es de l'escola sobre un ofici realment molt antic relacionat amb les plantes remeieres, el de les trementinaires. Ens va proporcionar moltíssima informació que a continuació us adjuntem. Volem agrair-li el seu gran esforç en aquesta tasca, també per tot allò que, gràcies a la seva exposició, hem pogut aprendre:

LES TREMENTINAIRES
         
EN QUÈ CONSISTIA  AQUEST OFICI?

Consistia a preparar  remeis casolans amb herbes i flors per vendre’ls per a tot Catalunya   dos cops l’any.

Les trementinaires marxaven de casa una o dues vegades a l'any, el temps que passaven a fora podia variar, hi havia viatges que duraven pocs dies, una setmana o menys, i també, n'hi havia que podien arribar a durar fins i tot dos o tres mesos; en aquests, les trementinaires havien de recórrer llargues extensions, moltíssim quilòmetres a peu, marxaven de casa (alguns dels pobles de la Vall de la Vansa), fins arribar-se a les esplanades de l'interior català, o fins i tot a les zones costeres de l'Alt i Baix Empordà o altres àrees, depenent de la ruta seguida, ja que, a part d'anar a vendre, sempre feia il·lusió anar a veure el mar i remullar-se les cames, eren envejades per alguns dels pobles que no havien gaudit de la sensació de veure i tocar l'aigua del mar, ja que els hi quedava molt lluny).

A la primera sortida de l'any, marxaven per l'època de la matança del porc i tornaven més o menys pels voltants de Setmana Santa; mentre que en el segon viatge de l'any, marxaven per Tots Sants o bé a mitjos d'Octubre, i finalment tornaven a casa per festes de Nadal.  

Per sort, les trementinaires sempre tenien una acompanyant, una aprenent que era una noia jove que aprenia l’ofici. Anaven Juntes les dones més grans  i les joves.

A l’hivern marxaven a vendre els seus productes perquè al seu poble ja hi havia neu i no podien agafar més plantes. Durant  la primavera i l’estiu es dedicaven a recol·lectar les  herbes i les plantes fer assecar-les i després utilitzar. També durant aquesta època feien la majoria dels seus remeis.

La feina de les tremenatinaires era :

1.      -La recol·lecció de les plantes.
2.      -L’elaboració i preparació dels remeis (segons amb els que  comercialitzessin, ja que no totes ho feien amb els mateixos.),
3.      -Viatjar per altres zones catalanes buscant possibles compradors  dels seus remeis i herbes.
4.      -I comprar altres herbes que necessitaven i no les tenien per allà on vivien.

Era un ofici de dones perquè quan arribava l’hivern al Pirineu, els homes i les dones  i anaven a treballar de  jornalers, carboners i les dones  se n’ anaven a treballar de dides (son cangurs de nens/es)i de minyones  a les ciutats. Però  un dia aquestes dones van decidir quedar-se a la vall i fer remeis per a vendre. 

Aquestes dones no havien anat a escola, però  sabien molt sobre les  plantes del seu voltant  perquè les seves mares i àvies els hi havia explicat. Encara que la majoria d'elles fossin analfabetes, tenien les idees molt clares, tant amb els remeis necessaris i adequats per a cada malaltia, com les formes de tractar a la gent, explicar-se...

Aquest ofici va començar a mitjans del segle XIX .Tenien de clients:els pagesos rics i els metges que receptaven aquests remeis als  pacients.
Els hi agradava trobar-se amb la gent per això anaven de casa en casa
La paraula trementinaire prové de a trementina és un preparat a base de resina o d'extracte de terebint (dit també arbre de trementina) que té propietats curatives. Com que la trementina era el seu xarop més conegut la gent els hi deia les trementinaires.

Les trementinaires es localitzaven en el Pirineu català  per què hi havia moltes herbes que per la  resta del territori de Catalunya no les trobaven. El poble més conegut on hi havia les trementinaires és  Tuixent que es troba a la comarca de l’ Alt Urgell.  A més, si visiteu Tuixent  hi ha el Museu de les Trementinaires.

Alguns dels remeis que preparaven les trementinaires per curar a la gent:

Nom del ungüent
Indicat per aquestes malalties
Oli d'avet
Les seves aplicacions són per guarir malalties pulmonars i dels ronyons.
Pega negra
Pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació.
Oli de ginebró
Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar.
Oli del tífus
Oli composat per gran quantitat d'ingredients, molt sol·licitat durant els diferents brots de l'epidèmia.
Orella d'ós
La seva aigua és bona tant per les morenes com per guarir la tos més rebeca i el constipat.
Corona de rei
És una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar.
Te de roca
És una infusió estomacal i lleugerament purgant.
Salsufragi
La seva infusió la recomanaven pel mal de pedra dels ronyons.
Escabiosa
Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió. És sudorífera.
Sàlvia
Guareix totes les malalties, clarifica la sang i és vulnerària.
Hisop
Diu la dita que: dues cullerades de flor d'hisop "tornen la mare a puesto i la filla a lloc".
"Tabaco negro"
Les trementinaires elaboraven aquest remei que guaria el "garrotillo", o el que coneixem per diftèria i el tifus.
Serpildó
La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la "tos ferina".

Utilitzaven les eines: fogons, ansats, estris, per remenar els remeis,pots pels ungüents, ampolles pels líquids  mà de morter,morter, cabàs, alambí( per destil·lar herbes ,flors,..)
La unitat de mesura que utilitzaven les tremenitaires eren les unça, ara es mesura per kg.

1 Unça = 33.3 grams
12 Unces = 400 grams = 1 lliura
20 Unces = 1 Kg. = 2,5 lliures

Alt Urgell:



 Cuina de les trementinaires: per eixugar les seves cures ho posaven en unes coixineres especials.


 QUINES PRIMERES MATÈRIES UTILITZAVEN?

Del bosc, marges, remeis,on hi havia:plantes ,herbes ,aromàtiques,bolets resina de algun ,arbre (pi roig).
 



                                                                                                                                        

jueves, 10 de marzo de 2011

Els més grans fem bossetes aromàtiques!

Benvolguts pares, familiars i amics!

Com ja sabeu, perquè ja les heu vist i olorat, a l'escola vam realitzar les bossetes aromàtiques amb l'espígol i el romaní que havíem recollit molt temps abans! Calia deixar-lo secar bé, i juntament amb un altre cereal, vam anar omplint conjuntament la totalitat de les bossetes que més tard ens enduríem a casa.
 
Són bosses per a conservar-les "tal qual" als armaris, calaixos...Tot i que també en podem fer un ús "terapèutic" més directe: podeu escalfar-les al microones un minut, i col·locar-la als ulls per relaxar-los. Però és només un exemple pràctic! si trobeu o coneixeu d'altres utilitats, no dubteu en compartir-les amb tots nosaltres a través del correu de l'escola o deixant un comentari aquí al blog.


Moltes gràcies! Esperem que us hagin agradat! Aquí podreu observar el procés final:

jueves, 2 de diciembre de 2010

Sortim al bosc!


Benvolguts pares, familiars i amics!

Els alumnes de 2n a 6è hem anat al bosc a veure quines plantes remeieres  i culinàries coneixem del  nostre entorn.

 
A la tornada hem comentat les plantes que havíem trobat i les seves utilitats. Hem descobert moltes coses!


Ara ens manca mostrar-vos les exposicions que hem preparat!
Seguirem investigant i aprenent moltes coses...Fins ben aviat!